*De peu

La locució *de peu és un calc de la castellana de pie i no és correcta en català. Hi ha diversos adverbis que serveixen per indicar que una persona descansa només sobre els peus: dret o dreta, dempeus (més formal, potser) o a peu dret.

• Per la seva feina ha d’estar dreta tot el dia.
• Es van posar dempeus i van cantar els Segadors.
• Quedeu-vos a peu dret que no hi ha prou cadires per a tothom.

Nord-americans, Sud-amèrica i altres

Avui vull comentar una qüestió fonètica, un detall que sovint sento que diuen equivocadament als mitjans i, com a consequència o a l’inrevés, al carrer.

Com cal pronunciar la d de nord-americans o de Sud-amèrica?

Doncs bé, la d s’ha de pronunciar com si fos una t ([t], so oclusiu dental sord), de la mateixa manera que pronunciem fred o òxid amb el so [t] a final de paraula.

De fet, quan les paraules nord i sud van soles ja les pronunciem com si duguessin una t final, però quan formen part de compostos el segon element dels quals comença per vocal (i com que seguim el model de la llengua castellana sense adonar-nos-en), tenim tendència a fer com una mena d’enllaç i transformar el que sempre ha estat un so [t] sord en un so [d] sonor (que es representa per la lletra delta).

Esborrar

*Borrar és un barbarisme molt i molt estès. Segur que tothom l’ha sentit dir tantes i tantes vegades que sembla que aquest verb ja sigui ben català i correcte. No, la forma correcta és esborrar, amb una síl·laba més al davant. Va, pensem a esborrar aquest barbarisme…

• Millor que esborris això, que està mal escrit.
• L’han esborrat de la llista d’amistats.

Suportar

Tot sovint i erròniament,  el verb suportar s’escriu amb dues os (*soportar), per interferència, altre cop, del castellà. Doncs no, la forma correcta és amb una u primer i una o després: suportar. Suporteu o no suporteu a qui bonament pugueu, però escriviu-ho sempre amb u, sisplau!

• No suporta que li diguin què ha de fer.

Aplegapilotes

Fa poquet vaig descobrir que les persones que, als partits de tennis o d’altres esports, són a la vora del camp recollint les pilotes i donant-les als jugadors s’anomenen aplegapilotes. M’encanta aquesta paraula! També se’ls pot dir recollidors de pilotes (vegeu el Termcat), però bé, ni punt de comparació amb l’altra forma, oi?

En dejú

Si no hem menjat res de res des que ens hem llevat al matí diem que estem en dejú. Avui pel carrer he sentit que algú preguntava a algú altre pel mòbil si havia d’estar *en ayunas per fer-se no sé quines proves, expressió que és evidentment castellana.

 

• Per fer-te l’anàlisi de sang cal que estiguis en dejú.

Afaitar

El verb català, a diferència del castellà, és afaitar, amb a. Per tant, direm que jo no m’afaito (i no *afeito), que ell encara no s’afaita i que ells ja fa anys que s’afaiten, sempre amb a.

• Que tot acabarà bé? Demà m’afaitaràs!