*Agotar

Si un llibre ven totes les edicions fins que no en queda cap diem que s’ha esgotat.

Si creiem que una sèquia quedarà buida d’aigua per la sequera podem dir que s’esgotarà.

Si vam estudiar totes les solucions possibles que tenia un problema i les vam posar a la pràctica, sense deixar-nos-en cap, diem que vam esgotar les opcions.

Si algú es cansa enormement diem que s’esgota.

No diem, però (si volem dir-ho correctament, és clar), *s’ha agotat, *s’agotarà, *vam agotar o*s’agota. La forma correcta del verb és, doncs, esgotar, i no pas agotar.

Darrere i darrera

Quan hem d’escriure darrere i quan darrera? A veure si l’esquema següent pot ajudar a aclarir la qüestió.

DARRERE

Preposició: El van fer col·locar darrere de l’arbre perquè no sortís a la fotografia.

Adverbi: El van fer col·locar darrere. L’adverbi també pot anar precedit de la contracció al: Si no et vols posar al davant, posa’t al darrere.

Nom. Quan és sinònim eufemístic de cul: Per fer l’estirament col·loqueu el darrere damunt de la màrfega.

Tingueu en compte que en cap d’aquests casos darrere es pot escriure amb a (*darrera l’arbre, posa’t al *darrera). Fabra va recollir darrera amb aquest ús al seu diccionari (per això aquesta forma es veu a tants llocs), però cal dir que el 1995 (quan es va publicar el primer diccionari de l’IEC) aquesta forma es va rebutjar i va deixar de ser normativa.

DARRER – DARRERA – DARRERS – DARRERES

Adjectiu: He estat el darrer en arribar. La darrera vegada que la vaig veure duia els cabells llargs.

Així doncs, només hauríem d’escriure darrera quan es tracta de l’adjectiu femení (amb el significat equivalent a ‘última’).