Avui vull parlar de l’adjectiu unànime. He detectat que sovint es fa servir, erròniament, la forma *unànim per al singular masculí. Doncs bé, la forma correcta és unànime, tant per al femení com per al masculí. El plural, també invariable, és unànimes. El substantiu, unanimitat.
- A la reunió tots van fer palès un desig unànime: fer l’activitat en un espai obert. (= A la reunió van fer palès un mateix desig.)
- La població s’ha mostrat unànime pel que fa a la voluntat de fer una votació. (= La població ha mostrat una mateixa voluntat.)
- La reforma de l’escala s’ha aprovat per unanimitat. (= Tothom ha estat d’acord amb la decisió de reformar l’escala).