Avui, a petició d’un lector, m’agradaria parlar dels verbs tardar i trigar. D’entrada, cal aclarir que tots dos verbs són propis del català; ara bé, trigar té un ús més restringit que tardar. Tot seguit miro d’explicar la diferència d’ús dels dos verbs de la manera més senzilla possible; ja veureu que el matís és bastant fi.
a) Amb el significat de ‘venir tard’. Es pot fer servir tant tardar com trigar.
- Si que tarden! Ja fa mitja hora que haurien d’haver arribat.
- Si que triguen! Ja fa mitja hora que haurien d’haver arribat.
- Vés-te’n però torna de seguida. No tardis.
- Vés-te’n però torna de seguida. No triguis.
b) Amb el significat de ‘fer una cosa tard’. Es pot fer servir tant tardar com trigar.
- Han tardat a acabar el treball.
- Han trigat a acabar el treball.
c) Amb el significat de ‘passar X temps abans que s’esdevingui una cosa’. En aquest cas només es pot fer servir tardar. Fixeu-vos que s’indica el temps (en negreta a les frases) que dura l’acció; ens hem de fixar en això per rebutjar l’ús de trigar en aquest context.
- Han tardat cinc minuts a fer l’exercici.
- *Han trigat cinc minuts a fer l’exercici.
- Han tardat tres hores a arribar.
- *Han trigat tres hores a arribar.
Si voleu llegir més sobre aquest tema, un company lletraferit en parla en una entrada del seu bloc, que és molt recomanable.
Fica-hi la llengua 
Molt interessant la parella escollida per aquesta entrada, i també ben interessant i més detallat el que diu el teu company lletraferit. Per a algú a qui també interessa la llengua com jo, doncs és una joia tenir aquests dos vostres blocs per llegir.
Jo he de reconèixer que sempre m’havia pensat que trigar i tarda eren exactament el mateix, i jo sóc dels que sempre dic trigar. Però hauré de perfeccionar-ne l’ús per casar els expressions en els contextos apropiats.
Moltes gràcies, Ectòrix! Jo estic contentíssima que interessi el bloc i que serveixi el que escric; per això el faig!
Ara et diré un secret: fins no fa gaire jo també feia servir sempre trigar… ;)
Jo no havia sentit mai ningú dir “tardar”. Fins que va sortir a la televisió. És perquè els directius lingüístics de la TV són espanyolistes. Sempre s’ha dit “trigar”. Salta a la vista que han remenat el diccionari per trobar una paraula que no ha dit mai ningú, però que (casualment) és igual que l’espanyola.
O potser és perquè es va bandejar tardar a favor de trigar per allunyar-nos del castellà. El cert és que tardar ja es documenta al segle XIII, a Llull…
Jodi, tens tota la raó, no entenc per què l’IEC s’esmena a normativitzar un munt de castellanades com ara camiseta, tenda, tardar, conversació, altura ningun o gasolinera entre molts d’altres amb l’excusa que la població els utilitza (jo no ho he fet mai). Amb això tot el que s’aconsegueix és fer mal a la llengua catalana. Per altra banda es neguen a admetre “merci” com a variant col·loquial de gràcies, en aquest cas molt estesa entre la població, almenys on jo visc.
Merci ve del francès.
(Merci beaucoup)
Gràcies ve del castellà.
(Muchas gracias)
Forces mercès és en català, però també es deia o es diu; Moltes mercès.
«Aquell scolà respòs — que ço que lo foc triga a cremar una hora, poria cremar un altre foc un altre moment»
És un exemple de Llull aportat per Coromines en el diccionari etimològic. A continuació en dóna un paregut de Bernat Metge.
Abans de rebutjar el que diem habitualment en català, convé comprovar si la mancança no està en els diccionaris, tant per error com per decisió estilística o perquè s’hagen de posar al dia. Hem vist que el DCVB no restringix eixe ús. Si consulteu l’Ootimot trobareu una fitxa sobre tingues en compte que el procés pot trigar uns quants minuts a completar-se. A més, també tenim que el diccionari del Salt 2.0 remet de trigar a tardar.
D’altra banda, tal com permet sospitar l’aput d’Adhuca’t, hi deu haver una distribució dialectal dels dos verbs i de les seues accepcions. Per exemple, per on jo vixc (València, Valldigna) no fem servir trigar habitualment.
Moltes gràcies pel teu comentari, Miquel. Convindria, i em sembla que també ho deia l’Àlex a la seva entrada, que la normativa revisés aquests casos i en deixés clara la solució…
Al Rosselló en tots els casos hom empra Trigar, jo diria.
Gràcies, Pep!
Trigar del llatí tricari. (castellà; tardar).
Tardar del llatí tardare. (castellà; tardar).
Exemple d’una frase;
– Fa tard, triga molt en arribar.
O sigui;
Fa tard és a temps.
Triga molt és a sentiment.