L’adjectiu presumpte s’escriu amb una sola essa. Així, com que va entre dues vocals, aquesta essa és sonora (es pronuncia [z]). El femení és presumpta i el plural, tant per al femení com per al masculí, presumptes.
Podríem dir que la funció d’aquest adjectiu és posar entre cometes el nom al qual acompanya, és a dir, indicar que no s’ha pogut comprovar si és certa la seva naturalesa.
Podem parlar de la presumpta autora d’una novel·la si l’obra es va signar amb pseudònim i no se’n sap del cert l’autoria; d’un presumpte delinqüent si encara no ha estat jutjat; d’un presumpte malalt de càncer si encara no ha rebut els resultats de les proves.
L’adjectiu no només s’aplica a persones; també podem parlar de la presumpta mentida, la presumpta estafa, els presumptes beneficis, etcètera.