Tarja

26/10/2016

Una tarja és un escut militar medieval de forma rectangular; una placa on hi ha escrit un nom o una indicació (per exemple, les que hi ha en algunes portes, com les dels metges), o una obertura rectangular feta a la part superior d’una paret, sobre una porta.

Però una tarja no és un petit full de cartolina o de plàstic, destinat a diferents usos. En aquest cas, n’hem de dir targeta.

Targeta de visita. Targeta de transport. Targeta d’estudiant. Targeta de crèdit. Targeta groga. Targeta vermella.

Anuncis

Fullets, fulletons i follets

19/10/2016

Un fullet és una obra impresa, no periòdica, d’un nombre de pàgines no superior a una cinquantena.

Un fullet també és un prospecte, és a dir, un imprès d’un o pocs fulls que té una finalitat informativa, propagandística o publicitària. Per exemple, el fullet que trobem dins d’un medicament o el fullet que dóna una organització per explicar les activitats que té programades.

  • Si el fullet està doblegat en dues parts, s’anomena díptic; si està doblegat en tres, tríptic.

En canvi, un fulletó és un fascicle d’una novel·la que es publica per entregues. Una novel·la de fulletó.

 

Ah, i un follet és una altra cosa!

Resultat d'imatges de duende


Els dos i tots dos

11/10/2016

Quan hem de fer servir el determinant indefinit tots i totes davant d’un numeral, en lloc dels articles els i les? A continuació miro d’explicar els usos de totes dues expressions.

 

TOTS DOS (i tots tres, tots quatre, etc.)

—> Si l’expressió no acompanya un nom (és un pronom), cal fer servir sempre els indefinits tots i totes davant del numeral corresponent.

  • Tots dos són professors. (I no: *Els dos són professors.)
  • Totes tres han estudiat a la mateixa universitat. (I no: *Les tres han estudiat a la mateixa universitat.)

—> Si l’expressió acompanya un nom (és adjectiva), cal fer servir els indefinits tots i totes davant del numeral corresponent si:

  1. Es vol expressar una idea d’unitat entre els termes a què es fa referència.
  2. Els termes a què fan referència els noms que es determinen han estat esmentats abans.
  3. El nom que es determina no té cap complement.
  • La Joana, la Maria i la Patrícia fan el camí plegades perquè totes tres alumnes estudien a la mateixa universitat. (S’han esmentat abans els noms de les alumnes.)
  • —Estudies o treballes? —Totes dues coses. (S’ha dit abans quines dues coses són.)

 

ELS DOS (i els tres, els quatre, etc.)

—> Si l’expressió acompanya un nom (és adjectiva), es fa servir l’article els i les davant del numeral corresponent si:

  1. No es vol expressar una idea d’unitat entre els termes a què es fa referència.
  2. Els termes a què fan referència els noms que es determinen no han estat esmentats abans.
  3. El nom que es determina té un complement.
  • Cull les cinc castanyes més grosses que trobis. (Hi ha els complements “més grosses” i “que trobis”.)
  • Els dos nois que vas conèixer ahir són metges. (Hi ha el complement “que vas conèixer ahir”.)