Imaginem que en una habitació hi ha 4 persones amb les edats següents: 17, 28, 44 i 56. Si sumem les edats i dividim el resultat entre 4 ens surt 36,25 (espero no haver-me equivocat en l’operació). No sé per quin motiu podríem voler saber aquesta informació, però 36,25 és la mitjana d’edat de les persones de l’habitació. Atenció: amb aquest significat hem de rebutjar la paraula mitja, substantiu que només s’aplica a la peça de roba fina i ajustada que normalment ens posem als peus i les cames.
- A classe de matemàtica han après a calcular la mitjana.
- La mitjana d’edat que freqüenta aquell bar és de 18 anys.
- Els gats li han esquinçat les mitges.
- Es va posar una mitja a la cara i se’n va anar a atracar el banc.
Fica-hi la llengua 
També es pot dir mitja quan indica la meitat o partició d’un objecte: “mijta taronja” o “mitja gerra d’aigua”
Exactament, Robert. En aquest cas fem servir un adjectiu: mig-mitja. Mig got de vi, mitja taronja.
[…] b. Fa temps vaig parlar dels noms mitjà i medi i de mitges i mitjanes; en recupero les entrades per si us fan […]