Com en diem, dels petits trossos compactes de sucre tallats en forma de cub? Terrossos (i el singular és terròs).
- Sempre tira dos terrossos de sucre al cafè.
- Va treure un terròs d’una capseta de la vitrina.
També he trobat que en alguns llocs se’n diu marrofí (paraula que he de confessar que no havia sentit mai). Si hi ha algú que faci servir marrofí i ho vol compartir amb un comentari, estaré encantada que ho faci.
Fica-hi la llengua 
Els mots terrós i terròs sempre m’han causat dificultats a l’hora de diferenciar-los. En consultar novament el DIEC, per fi, n’he vist molt més clara la diferència que a les definicions del DEC.
Si és substantiu: terròs. Si és adjectiu: terrós.
Respecte al marrofi que es diu a Cadaqués: “mos posem un marrofi de sucre as café” era originàriament el sucre que arribava de Cuba i suposo que pel nom que rep, d’origen francès, devia ser sucre morè.
Bon apunt, Orèn. No és el mateix terròs (el substantiu, el tros de sucre) que terrós (l’adjectiu relacionat amb terra).
Pel que fa a marrofí, hauria de buscar-ne l’etimologia; a veure si en trobo res…