Del gall dindi també se’n pot dir indiot o titot. En castellà se’n diu pavo.
Després hi ha el paó. En castellà se’n diu pavo real.
Recordeu que en català no se’n diu pavo ni pavo real.
-
Segueix
S'està seguint
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Fica-hi la llengua 
Hola Marta!
Doncs jo, temps enrere, en deia “gall d’indi”. No sé, potser com és originari de “les índies” ja em quadrava prou bé un apòstrof :)
Hola, Montse!
Mira, al GDLC parlen breument de per què s’escriu així: http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0045516
Natros al Baix Maestrat sempre li hem dit titot o tito
Moltes gràcies per la teva aportació!
Una imatge molt graciosa d’un gall dindi o d’una polla díndia i una imatge bella d’un paó la femella del qual és la paona..
Voldria contribuir-hi amb la meva aportació.
Gràcies pel teu comentari! Tens raó, la femella del gall dindi és la polla díndia o indiota; ara no hi pensava…
Impressionants, els paons…
A València i l’Horta en diem TITO, sense la T final. Lamentablement, castellanitzen el “pavo real”. Igual és que era més habitual la presencia del TITO.
Moltes gràcies, Regí!
Aquí a Barcelona cada cop se sent més això de pavo…
Vaja, hem de cuidar més la llengua o ens passarà com al gallec que sembla més una dialecte castellà que una llengua.
Sincerament, sense independència el català desapareixerà. El bilingüisme és la fase intermediària cap a el monolingüsme. I vés per on els “bilingües” sempre som nosaltres i no pas ells.
Salut
I potser amb independència també desapareixerà, si no prenem segons quines mesures…
Salut!
Tens raó. Hi ha dos casos del 4 %: Irlanda i Finlàndia colonitzats per Anglaterra i Suècia respectivament. En tots dos casos la llengua dominant estrangera havia reduït a l’autòctona a una 4 % de parlants. Els nacionalistes finlandesos relacionaven la llengua amb les seues essències, ja que eren luterans com els suecs. Lamentablement, el cas irlandès era diferent. Ser catòlic era ser irlandès perquè els anglesos eren anglicans. Total, que avui l’irlandès és oficial i s’estudia i tot en les escoles però no es parla. No el necessiten com a element identitari. Allí, els rètols són bilingües. Una pena perquè la literatura irlandesa (gaèlica) és de les més antigues conegudes. Ells són els inventors de la novel.la moderna, de base cèltica. Afortunadament, hi ha el galès, parlat per un terç de la població i amb consciencia nacionalista. La seua bandera inclou un drag. En el cas irlandès, el problema de la patata va fer que volgueren emigrar als EEUU o Regne Unit. Com que necessitaven l’anglès, deixaren de parlar gaèlic irlandès als fills. El mateix va passar a les comarques del Sud de País Valencià on van decidir deixar de parlar català (que se’n vagen a pastar fang).
Salut, Marta, i tant de bo el català vaja endavant. Jo faig el que puc.
Gràcies, Regí, per l’explicació. Molt interessant.
Una abraçada.