Pedaç

Entro en una mena de sastreria moderna i, mentre m’espero, llegeixo els anuncis, impresos en color, que hi ha penjats a la paret. Constato que estan plens de castellanismes, que ni tan sols s’han preocupat d’adaptar a la grafia catalana per camuflar-los. Un d’ells és parche, escrit així, tal qual. Bé, doncs, com podem dir parche en català? Pedaç.

  • Posem pedaços als pantalons.

Un pedaç pot ser això, un tros de roba cosit en una peça de roba per tapar un forat o una altra cosa feta malbé, i també pot utilitzar-se, de manera figurada, per fer referència a una solució provisional i insuficient que s’aplica a un problema.

  • Cal buscar les raons profundes del conflicte en lloc de posar pedaços en forma d’injeccions diners.

11 respostes a Pedaç

  1. Orèn escrigué:

    La RAE diu que ‘parche’ és ‘pegar una cosa sobre otra para tapar un agujero’.
    En canvi l’IEC diu que pedaç és cosir una cosa sobre altra per tapar un forat.

    ‘Pegar’ és: “1. tr. Adherir una cosa con otra. “
    o “2. tr. Unir o juntar una cosa con otra, atándola, cosiéndola o encadenándola con ella.”

    Vet aquí la meva pregunta: un tros de roba adherit a un vestit o a una peça de roba per tapar un forat o simplement per decorar-la, no és un pedaç? perquè segons la definició de l’IEC no ho seria ja que només hi parla de cosir.

    Cosir.- 1 1 v. tr. [LC] [ED] [IT] Unir (dues o més peces de roba, de cuir, etc.), amb punts fets amb fil, cordill, o un altre filament passats mitjançant una agulla o un punxó.

  2. Orèn escrigué:

    Acabo de mirar la definició de pegat i arribo a la conclusió que si el tros de roba hi va cosit és un pedaç i s’hi va enganxat és un pegat.

    • ficahilallengua escrigué:

      Hola, Orèn! Sí, és això mateix que dius. Bona observació, perquè en castellà es fa servir parche per als dos sentits. (Ara que ho dius, potser hauria d’afegir el pegat a l’entrada; hi rumiaré i potser ho faig.) El que es posa per cobrir l’ull també és un pegat.
      Salut!

      • Orèn escrigué:

        Gràcies per les teves paraules. Ara que dius això d”el que es posa per cobrir l’ull” m’ha fet pensar perquè a les fitxes que tinc de tort -a i borni bòrnia hi apareixen persones amb un tros de roba cobrint-los l’ull. És això també un pegat o et refereixes a: “Tros de tela, untat d’ungüent, que s’aplica a un gra, una ferida o una regió malalta. En aquest gra, t’hi pots posar un pegat perquè no t’hi toqui l’aire.”?

        Una altra cosa que m’agrada del mot pedaç és la figura del pare pedaç: “1 5 [LC] pare pedaç Persona que serveix per a arranjar qüestions, discòrdies, etc. Sempre que es barallen em toca fer de pare pedaç.” He vist que el diccionari Vox el tradueix per ‘padrazo’ en castellà però no es correspon amb la definició de la RAE. Potser és [mediador, intermediador, conciliador]

        Fa uns dies parlava amb un company que toca instruments de percussió i em parlava de la manera de colpejar la caixa i els timbals i em venia al cap la paraula ‘parche’ però sabia que no es deia així. Després vaig comprovar que es diu pell.

      • Orèn escrigué:

        A google hi he posat el pegat del pirata i he trobat aquest article Els oftalmòlegs descobreixen per què els pirates portaven pegats a l’ull

        L’Institut de la Visió de la Universitat d’Oregon troba la clau de volta de la famosa imatge dels bucaners

        El pirata. Un personatge que la mitologia ha elevat als altars del imaginari col·lectiu acompanyat d’una cama de fusta, un lloro xerrameca, una certa sofisticació en el vestir i, per sobre de tot, un pegat a l’ull. Un element que segons els científics tindria una explicació física i que descartaria la teoria que la majoria dels pirates eren bornis.

        Així ho apunta un rigorós estudi del director del Vision Performance Institute de la Pacific University d’Oregon , als EUA, el doctor Jim Sheedy, un autèntica autoritat en el món de l’oftalmologia.

        Segons Sheedy, publicat pel Wall Street Journal, els pirates passaven la major part del dia caminant entre la coberta del vaixell i les bodegues, és a dir, entre el dia i la nit en termes d’il·luminació. Si bé els ulls s’adapten amb certa rapidesa a la foscor, el procés no acaba fins al cap de 25 minuts aproximadament, el termini que necessita la regeneració dels fotopigments.

        Per Sheedy, els pirates van inventar un sistema per evitar aquesta espera que consistia en posar-se un pegat sobre un ull per mantenir-lo sempre adaptat a la foscor. Així quan el corsari baixava a les bodegues del vaixell només canviava el pegat d’ull i podia veure-s’hi amb totes les possibilitats que li permetia una retina adaptada a l’obscuritat

  3. ficahilallengua escrigué:

    Sí, jo entenc que el pegat tant pot ser que te’l posis per tapar una ferida (perquè no li toqui l’aire) o per tapar l’ull (o l’absència d’ull) per motius estètics.

    El pare pedaç a mi també m’agrada molt. També hi ha mare pedaç (recollit al DDLC). És veritat que la definició de padrazo del DRAE no es correspon del tot al significat de pare pedaç, però trobo que semànticament pare pedaç i padràs (o mare pedaç i marassa) s’apropen força, oi?

    Molt curiós l’article dels pirates! No sé si acabar-m’ho de creure, però… ;)

  4. Ectòrix escrigué:

    Molt interessant l’article aquest, Orèn, dels pirates!
    Jo he estat pensant sobre la relació entre pedaç i parrac. I m’adono que, així com d’un pedaç diríem que és útil perquè tapa un forat, d’un parrac diríem que és un estrip perquè provoca un forat. Però és que curiosament també ens podem trobar amb parracs que facin de pedaços.

    • ficahilallengua escrigué:

      Exacte, Ectòrix. Podem aprofitar un parrac per cosir un pedaç.
      Gràcies pel comentari.

    • Orèn escrigué:

      Gràcies Ectòrix. A mi també em va semblar que aportava una visió insospitada dels pegats dels pirates.
      He estat mirant la definició de parrac al DIEC i m’ha fet gràcia que hi aparegui l’expressió solució de continuïtat que en sentit negatiu és la que vaig utilizar per fer un comentari sobre cellajunt: “Podríem dir-ne que no hi ha solució de continuïtat entre una cella i l’altra perquè l’entrecella (espai entre cella i cella) també la té poblada de pèls.” És una locució que m’agrada i la vull practicar.
      La definició de estrip és: m. [LC] Solució de continuïtat (o sigui sense interrupció) feta estripant. Un vestit ple d’estrips. Anar algú ple d’estrips.
      La definició de parrac és: 1 m. [LC] Tros de roba mig separat per un estrip de la resta d’una peça de vestir.
      El meu dubte és que si el parrac només és mig separat com pot arribar a esdevenir un pedaç?
      El diccionari Vox tradueix parrac per [harapo, andrajo, pellingot] i el DRAE diu que andrajo és [pedazo o jirón de tela roto,…] definició que s’acosta més a un tros de tela desprès d’una roba amb el qual podríem fer un pedaç.

  5. Orèn escrigué:

    Sí. Així és com ho veig jo. L’hivern passat vaig haver de cosir un minúscul pedaç a la part interior del darrere d’uns pantalons a l’altura dels malucs perquè un dels botons s’havia enganxat en un sortint i l’estrebada hi havia produït un petitíssim forat i el vaig fer retallant un trosset de tela de la part interior de la vora d’un dels camals dels mateixos pantalons i trobo que si només l’hagués retallat parcialment i l’hagués cosit m’hauria resultat del tot impossible ficar-hi la cama.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: