L’altre dia parlàvem de tastar; avui parlarem una mica dels usos del verb provar. A grans trets, podem dir que són els següents:
Fer servir una cosa per mirar com funciona o si va bé. També fer una cosa per mirar si s’aconsegueixen els efectes desitjats.
- Li van recomanar que provés una pomada per curar l’èczema.
- Val més que abans de llençar el tiquet provis l’aparell.
- Ha provat de sortir a caminar cada dia per dormir més bé a la nit.
Intentar fer una cosa.
- Va provar d’aixecar-se però estava tan marejada que no va poder.
Demostrar.
- No hi ha dubte que les coartades proven la innocència de l’acusat.
Tenir un efecte beneficiós.
- Se’l veu relaxat i no para de somriure; es nota que li han provat les vacances.
Fica-hi la llengua 
[…] En aquests casos, no fem servir mai provar (Pròximament faré una entrada sobre el verb provar.). […]
Hola Marta,
He llegit l’entrada molt detingudament.
Hi ha també una altra accepció que, al meu parer, i a diferència de tastar, s’ha d’emprar en temps verbal de passat perquè requereix un coneixement previ, un coneixement empíric:
1 3 v. tr. [LC] Conèixer per experiència. Ell, pobre, ja ha provat la fam.
Exemples:
El gat escaldat de l’aigua tèbia fuig.
El gat que ha provat una escaldada de l’aigua tèbia fuig.
Turutut, qui gemega ja ha rebut.
Tururut, qui gemega ja ha provat el que és una surra.
Gràcies, Orèn, pel comentari i per afegir aquesta accepció. Trobo que ho has explicat molt bé.
També em vaig descuidar d’afegir el significat d’un aliment que et prova o no (que t’assenta bé o no, que se’t posa bé o no), però potser ja es pot entendre que va dins de l’última accepció.
En aquesta entrada s’explica el significat de assentar-se bé o malament una cosa (també es pot dir, en aquest cas, provar o posar-se bé un aliment).
Salut!
[…] dia parlàvem de provar; avui voldria parlar del verb […]