El verb correcte és aclarir, i no pas *aclarar.
Així doncs, direm que jo no m’aclareixo amb els mapes, que ella ha aclarit els dubtes i que vosaltres us aclariu el color dels cabells. I, atenció!, no direm mai que jo no *m’aclaro amb els mapes, que ella ha *aclarat els dubtes i que vosaltres us *aclareu els cabells.
D’altra banda, aprofito per recordar que, normativament almenys, el sabó dels plats no s’aclareix (ni *aclara, ni esclareix), sinó que s’esbandeix (o esbaldeix).
Per casualitat t’ha vingut la idea del post en una de les nostres converses? ;)
Mmm. Per què? Nosaltres sempre ho diem bé…! :D
Molt bé la puntualització d’esbandir el sabó.
Sabeu què he sentit jo, per “esbandir”? “Rabejar”!
Merci per l’apunt, Emma! :)
En català no solem dir “no m’hi aclareixo” sinó “no m’hi entenc”. S’aclareixen les idees no la persona que les pensa. També es pot aclarir la situació, el cel,…
El que s’esbandeix no és el sabó sinó els plats. Esbandir el sabó seria com rentar el sabó.
M’agrada molt in gràcies par l’ajuda.
Moltes gràcies pels teus comentaris tan útils i interessants, Josep M., i benvingut. Tens raó que això de “no m’hi aclareixo” deu ser un castellanisme. I això del sabó… cert, molt ben trobat.