Dormir i adormir

Fa uns quants dies un lector del blog em va demanar, en un fil de comentaris, quina és la diferència entre aquesta parella de verbs, dormir i adormir. Llavors la hi vaig explicar resumidament; avui explico més detalladament els usos d’aquests dos verbs perquè em sembla un tema prou interessant. Com sempre, si hi ha res que no queda clar, pregunteu-m’ho.

DORMIR

És un verb bàsicament intransitiu, és a dir, no va amb complement directe.

  • No cridis, que el bebè dorm.
  • Em vaig estirar i vaig dormir mitja hora. (Aquí “mitja hora” no és cap complement directe; és un complement circumstancial de temps.)

Cal dir, però, que hi ha algun cas excepcional en què el verb dormir sí que pot regir complement directe, com en les expressions dormir la mona o dormir el son etern.

Dormit és el participi de dormir.

  • Aquesta nit, amb la tempesta, no he dormit gaire.

ADORMIR

Adormir, d’una banda, pot ser transitiu (adormir algú, en què el pronom directe és algú).

  • La mare adorm la nena cantant-li una cançó. (El complement directe és “la nena”.)
  • L’anestèsia adormirà el pacient de seguida. (El complement directe és “el pacient”.)

De l’altra, pot ser un verb intransitiu pronominal (adormir-se).

  • Sempre que es fica al llit s’adorm de seguida.
  • M’he adormit al tren i he arribat a Martorell.

Adormit és el participi de adormir.

  • L’avorrit programa de la televisió ha adormit els avis.
  • S’ha adormit de seguida.

ADORMIT

Adormit és l’adjectiu.

  • El gat fa veure que està adormit.
  • La ciutat adormida s’ha despertat de cop.
  • El virus, amb el tractament, ha quedat adormit.

Recordeu que en aquest cas no hem de fer servir mai dormit. Penseu que dormit és només el participi de dormir i anirà, doncs, sempre amb el verb auxiliar haver: havíem dormit, has dormit, hauran dormit, etc.

21 respostes a Dormir i adormir

  1. Orèn escrigué:

    Hola Marta,

    Jo dividiria el procés de la son en tres graus:
    1. mig adormir-se
    2. adormir-se
    3. dormir

    Al número u, ben nombrós, seguint la normativa del DIDEC2, hi trobaríem paraules com:

    Endormiscar-se.
    endormiscar
    1 v. tr. [LC] Mig adormir. La veu monòtona del rapsode endormisca l’auditori.
    2 intr. pron. [LC] En Dani s’endormisca en un racó.

    Adormissar-se.
    adormissar-se
    1 v. intr. pron. [LC] Mig adormir-se. Si m’adormissava un minut, em despertaven els crits de la senyora.
    2 v. intr. pron. [LC] Ensopir-se.

    Abaltir-se.
    abaltir
    1 v. tr. [LC] Endormiscar . Una remor somorta els abaltia.
    2 intr. pron. [LC] Tot just m’havia abaltit que tocà l’hora de llevar-me. Dorm, el malalt? No, però s’ha abaltit.

    Ensonyar-se.
    ensonyar-se
    v. intr. pron. [LC] Agafar son. Sentint aquella salmòdia, m’ensonyava.

    Condormir-se.
    condormir
    1 v. tr. [LC] Fer adormir. La flaire del bosc el condormia.
    2 intr. pron. [LC] Començar a adormir-se. L’infant es condormia amb la xerrameca del vell.

    Ensobecar-se.
    ensobecar-se
    v. intr. pron. [LC] Endormiscar-se.

    Ensopir-se.
    ensopir
    1 1 v. tr. [LC] [MD] Causar ensopiment (a algú). El beuratge ha ensopit el malalt.
    1 2 intr. pron. [LC] [MD] Caure en ensopiment. Estant aquí tot sol, m’he ensopit.
    2 tr. [LC] Enganyar (algú) per treure’n algun profit

    Cloure l’ull.
    2 2 [LC] cloure l’ull Adormir-se.

    Dormisquejar.
    dormisquejar
    v. intr. [LC] Dormitar.

    Dormitar
    dormitar
    v. intr. [LC] Estar mig adormit.

    Trencar el son.
    6 3 [LC] trencar el son Fer una dormida curta.

    Fer una dormida curta

    Pegar la cabotada.
    cabotada
    1 1 f. [LC] Moviment d’inclinació del cap, endavant, endarrere o a un costat.
    1 2 f. [LC] Becaina .
    2 f. [LC] Cop de cap. Li han partit el llavi d’una cabotada.
    3 f. [LC] Acció pròpia d’un cabota, d’un tossut.

    Pesar figues.
    1 2 [LC] pesar figues Fer becaines.

    Fer una becaina.
    becaina.
    1 f. [LC] Moviment de caiguda del cap que fa qui s’adorm sense estar ajagut. Va fer una becaina tan grossa, que es va despertar.
    2 [LC] fer una becaina Trencar el son.

    Fer capcinades.
    capcinada
    1 f. [LC] Signe o moviment de cap.
    2 f. [LC] Becaina.

    Nyonya.
    nyonya
    f. [LC] Mandra somnolenta. Quina nyonya fa venir, aquesta calor!

    Xorra.
    xorra
    f. [LC] Nyonya.

    El número 2, bàsicament, és fer dormir o començar a dormir.
    El número 3 és l’acte de dormir.

    Per aprofundir el tema és millor llegir amb deteniment la teva entrada.

    • Marta Breu escrigué:

      Gràcies, Orèn! Un bon recull de vocabulari sobre el tema ‘dormir’. No coneixia xorra com a sinònim de nyonya. Al País Valencià es fa servir?

      • Orèn escrigué:

        La veritat és que no ho sé. El meus coneixements de català són del Principat.

      • rexval escrigué:

        Al PV es fa servir “xorra” però de manera vulgar i sense res que tinga a veure amb dormir. “Un xorra” podria ser un estúpid mentre “la xorra” seria el penis. Tot això en llenguatge prou vulgar.

        • Orèn escrigué:

          He consultat el DCVB i el diccionari normatiu valencià de l’AVL i he arribat a la conclusió que el que es fa, simplement, és atribuir al barbarisme ‘xorra’ les accepcions de la paraula castellana chorra. És com dir que el ‘guisado hace chup chup’ em comptes de dir-ne que ‘da hervores’.

          • rexval escrigué:

            Supose que sí. La veritat és que vem molts castellanisme sense saber-ho. Per exemple: *M’ha SENTAT malament el sopar és incorrecte, cal dir “M’ha assentat malament el sopar”, la pena és que la forma correcta no es fa servir. Això ho note molt quan faig traduccions del castellà al valencià, que em falta vocabulari en valencià i això que sóc una persona “culta” en valencià, que llig i mira de millorar.

        • Marta Breu escrigué:

          Sí, és del castellà chorra. Aquí també es fa servir. Però l’Orèn es referia a xorra com a sinònim de nyonya, que jo no havia sentit mai.

  2. Orèn escrigué:

    Hola Marta,

    He rellegit la teva entrada i m’ha fet reflexionar l’apartat ‘ADORMIT’.

    Podem dir-ne:
    • El gat fa veure que està adormit.
    o
    • El gat fa veure que està dormint.

    (adormir 1 5 [LC] estar adormit Estar dormint.)

    • La ciutat adormida s’ha despertat de cop.
    o
    • La ciutat dorment s’ha despertat de cop.

    (dorment
    1 1 adj. [LC] Que dorm.
    1 2 adj. [HIG] En heràld., en posició de descans o de dormir. Lleó dorment.
    2 m. [TRA] Filada de fustes que serveixen de suport als baus.)

    I em faig la següent pregunta:
    Així com dorment sí figura al DIDEC2 com a adjectiu, ni adormit, ni dormint n’hi figuren. Aleshores per què podem fer servir adormit i dormint i no pas dormit?
    Potser és degut al fet de ser intrantisitiu o intransitiu pronominal el verb?

    • Marta Breu escrigué:

      Bon dia, Orèn.

      Els diccionaris normatius no solen recollir els gerundis i els participis, sobretot per qüestions d’espai (crec). S’entén que el fet que hi aparegui l’infinitiu d’un verb implica que el gerundi i els participis corresponents també són normatius (i tota la conjugació del verb). Això sí, cal conèixer les formes correctes o consultar-les en gramàtiques o altres eines. El GDLC, per exemple, sí que recull la conjugació sencera dels verbs (i el DRAE també, per exemple).

      Tenint en compte tot això, trobo que adormit com a adjectiu sí que hauria d’aparèixer al DIEC2. Només se m’acut que no l’hagin inclòs perquè és un adjectiu format a partir del participi i en aquests casos considerin que no és necessari recollir-lo.

      • Orèn escrigué:

        Doncs, sí; a tomb de la noticia del resultat del Sínode de la Familia he cercat la paraula divorciat i he vist que no hi és. El verb divorciar sí, però l’adjectiu divorciat, no.

  3. rexval escrigué:

    Jo sóc el bell dorment. Moltes gràcies, Marta. Ja m’ha quedat molt més clar. Com que demanar no costa res, et proposaria un comentar sobre uns altres verbs amb A o sense:

    -baixar, abaixar
    -pujar, apujar

    Jo els faig servir per “instint” encara que nó sé quina o quines són les “regles” que els regulen. No sé si serà correcte, però jo dic.

    – He baixat al carrer molt content perquè m’han apujat el sou.

    Potser si hi ha moviment no es pose la A, però en cas contrari -en el sentor d’augmentar o disminuir,- sí que es posa la A.

    Ja dic que es una deducció sense contrastar en una gramàtica.

    Moltes gràcies.

    Regí

  4. rexval escrigué:

    Vaja, ho sent. Acabe de veure que el tema ja estava tractat. No faces cas.

    Regí

    • Marta Breu escrigué:

      Sí, ara t’anava a enllaçar les entrades: https://ficahilallengua.wordpress.com/2012/03/24/pujar-i-apujar/ i https://ficahilallengua.wordpress.com/2012/04/08/baixar-i-abaixar/.

      Gràcies igualment! I ja ho saps, fes propostes sempre que vulguis! :)

      • rexval escrigué:

        Moltes gràcies. Ar, que el principal problema que tenim és certa gent. Al País Valencià una mare d’alumne havia rebut una carta en valencià (denominació oficial del nostre català) i la molt… va i diu en castellà ple de faltes bd’ortografia que li contesten en “castellano o INGLÉS y no en ese DIALECTO”, COLLNA, cIUDADANOS IN PERSON. Estic convençut que aquesta senyora no té ni idea d’anglés, el que té és ignorància i complexe que Ciudadanos sap explotar millor encara que el PP. En fi, en el fons sempre ha passat això. Quan tenia 15 anys li llegia a ma mare, que era andalusa, el Tirant i l’entenia, i això que és valencià del segle XV.

        Una abraçada.

        Regí

        • Marta Breu escrigué:

          Quina pena. Quan es polititzen les llengües o se situen en jerarquies no que no anem bé…

          Una abraçada.

          • rexval escrigué:

            En el cas valencià el simple fet de parlar català ja té connotacions polítiques. Els burgesos valencians van passar-se al castellà per distingir-se del poble, i després el poble – no tots, clar- va imitar als burgesos, de manera que parlar valencià era símbol de llaurador (pagès). A les Balears passa el mateix. El cas català és únic en el món.

  5. Orèn escrigué:

    Hola Marta,
    Ja he trobat una resposta a la meva pregunta:
    Formes no personals
    3. El participi pot realitzar la funció d’adjectiu.

  6. rexval escrigué:

    Una altra parauleta: ENTRESON. Somni lleuger, inquiet freqüentment interromput. Entre el son i la vigília.

    En cast. “duermevela”

    Salut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: