Recolzar

14/10/2014

Recolzar vol dir ‘aguantar-se sobre un suport’ o ‘fer aguantar un cosa sobre un suport’. La forma *apoiar (apoyar en castellà) és, evidentment, incorrecta.

  • La noia es recolza a l’arbre.
  • La noia recolza el llibre a la paret.

A banda d’aquest significat físic clar, recolzar només presenta un sentit figurat que s’admet en català i és l’equivalent a ‘basar-se en alguna cosa’. Per exemple:

  • La idea innovadora recolza sobre la teoria de les cordes. (= La idea es basa en la teoria de les cordes.)
  • El seu encant es recolza en la seva manera de parlar. (= El seu encant té l’origen en la seva manera de parlar.)

Recolzar, però, no pot ser mai sinònim de ‘donar suport’ (a diferència del que passa en castellà amb el verb apoyar). Aquestes frases, doncs, són incorrectes:

  • Va dir que necessitava que el recolzés en aquells moments difícils. (La podríem substituir per “Va dir que necessitava que li fes costat”.)
  • Les entitats han recolzat la decisió. (La podríem substituir per “Les entitats han donat suport a la decisió”.)

Passa el mateix amb el substantiu, recolzament.

  • El mal recolzament del braç li ha provocat una petita fissura. (És correcta, perquè el significat és físic.)
  • S’ha guanyat el recolzament dels veïns. (És incorrecta i la podríem substituir per “S’ha guanyat el suport dels veïns”.)

n. b. Si dubtem, mentre parlem o escrivim, de si un recolzar és correcte o no, podem fer el petit truc de mirar si es pot substituir per ‘donar suport’. Si es pot, sabrem que l’ús que li estem donant és incorrecte.

 


Saviesa

07/10/2014

A una persona que té molts coneixements en una ciència se l’anomena savi o sàvia. El plural és savis i sàvies. La qualitat de savi o de sàvia és la saviesa (i, recordem-ho, no la *sabiduria).


Sufix -iatre, -iatra

01/10/2014

La forma sufixada -iatre (i, per al femení, -iatra) prové del grec iatrós, que significa ‘metge’. Així doncs, un pediatre o una pediatra és un metge especialista en infants, un geriatre o una geriatra està especialitzat en malalties pròpies de la vellesa i un psiquiatre o una psiquiatra s’ocupa de la psique de les persones, de la ment.

Vull remarcar que la forma masculina i la femenina són diferents (la masculina acabada en e i la femenina en a), a diferència del castellà, en què totes dues formes acaben en a.

  • Porten la nena al pediatre.
  • La pediatra els ha dit que ara el nen té un pes òptim.

Les disciplines corresponents són la pediatria, la geriatria i la psiquiatria.


Unànime

23/09/2014

Avui vull parlar de l’adjectiu unànime. He detectat que sovint es fa servir, erròniament, la forma *unànim per al singular masculí. Doncs bé, la forma correcta és unànime, tant per al femení com per al masculí. El plural, també invariable, és unànimes. El substantiu, unanimitat.

  • A la reunió tots van fer palès un desig unànime: fer l’activitat en un espai obert. (= A la reunió van fer palès un mateix desig.)
  • La població s’ha mostrat unànime pel que fa a la voluntat de fer una votació. (= La població ha mostrat una mateixa voluntat.)
  • La reforma de l’escala s’ha aprovat per unanimitat. (= Tothom ha estat d’acord amb la decisió de reformar l’escala).

Perseverança

16/09/2014

El fet de mantenir-se ferm i constant en la realització d’una cosa, en una actitud o en un comportament, s’anomena perserverança. Recordem que la forma *perseverància no és correcta.

L’adjectiu és perseverant i el verb, perseverar.


Llevadores i llevadors

02/09/2014

La persona que es dedica professionalment a assessorar i assistir la dona durant l’embaràs i el part s’anomena llevador i llevadora. Cal recordar que comadrón i comadrona són les formes castellanes.

En castellà també es fa servir sovint, per al mateix, la paraula partero i partera. Atenció, però, perquè en català partera únicament fa referència a la dona que acaba de parir.


Floridures i floritures

06/08/2014

L’altre dia vaig veure en un text que havien confós aquests dos mots. Pel context s’entenia que volien dir floritures però van escriure floridures. Recordem quin significat representa cadascun dels dos noms, ben pròxims gràficament i fonèticament.

Una floridura és una capa fúngica, vellutada i pulverulenta, que es forma sobre una superfície orgànica i que en produeix la descomposició (definició adaptada extreta del DDLC). És a dir, el florit que surt al pa, a la fruita, etc., abans que es podreixi.

Una floritura és un adorn artificiós, excessiu, superflu. Se sol usar amb una connotació negativa. Així, un disseny pot tenir moltes floritures, algú pot fer un discurs amb massa floritures, etc.


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 123 other followers