Apunt i a punt

18/11/2014

Avui voldria parlar de les paraules apunt (el nom), a punt (que pot ser una locució adjectiva o adverbial) i a punt de (la locució prepositiva).

APUNT (nom)

Un apunt és un dibuix fet d’una cosa (un paisatge, una figura, etc.) amb poques línies, ràpidament, amb la intenció de guardar-ne una idea que ens la faci recordar.

Els apunts (en plural) són el conjunt de notes escrites que prenem per poder recordar posteriorment allò sobre què apuntem: una lliçó, una conferència, un curs, etc.

A PUNT (loc. adjectiva i loc. adverbial)

Si diem que una cosa o una persona estan a punt volem dir que ‘estan preparades per a alguna cosa’.

  • La sopa està a punt. (= Ja l’hem acabada de fer; ja és apta per menjar.)
  • Ja estàs a punt per marxar?

A punt també és una locució adverbial que significa ‘en el moment oportú’.

  • Heu arribat a punt; el sopar ja està llest.

A PUNT DE (loc. prepositiva)

A punt de és una locució prepositiva (un grup de paraules equivalent a una preposició) que indica que l’acció segurament es produirà de manera immediata.

  • Està a punt de guanyar la partida; amb dues jugades farà escac i mat.
  • El gat està a punt d’esgarrapar-te; val més que el deixis a terra.

Súmmum

04/11/2014

El súmmum és ‘el grau més alt al qual arriba alguna cosa’. Per exemple, podem dir que algú ha arribat al súmmum de la diversió, al súmmum del cansament, al súmmum de l’enuig, etc. És allò que en castellà es diu el colmo.

  • Quin és el súmmum d’un periodista? Tenir un fill diari.

 


Incipient i insipient

21/10/2014

Un lector em va fer notar que podia ser interessant de parlar d’aquesta parella d’adjectius homòfons, que, a més a més, presenten una grafia gairebé idèntica: incipient i insipient. Som-hi, doncs.

Incipient és diu d’una cosa ‘que comença a desenvolupar-se, a manifestar-se’. Podem parlar d’una amistat incipient, d’un artista incipient, d’una malaltia incipient, d’una barba incipient, etc.

Insipient es diu d’algú ‘mancat de saviesa’ o, també, ‘mancat de seny’.

Els substantius són incipiència i insipiència, respectivament.


Recolzar

14/10/2014

Recolzar vol dir ‘aguantar-se sobre un suport’ o ‘fer aguantar un cosa sobre un suport’. La forma *apoiar (apoyar en castellà) és, evidentment, incorrecta.

  • La noia es recolza a l’arbre.
  • La noia recolza el llibre a la paret.

A banda d’aquest significat físic clar, recolzar només presenta un sentit figurat que s’admet en català i és l’equivalent a ‘basar-se en alguna cosa’. Per exemple:

  • La idea innovadora recolza sobre la teoria de les cordes. (= La idea es basa en la teoria de les cordes.)
  • El seu encant es recolza en la seva manera de parlar. (= El seu encant té l’origen en la seva manera de parlar.)

Recolzar, però, no pot ser mai sinònim de ‘donar suport’ (a diferència del que passa en castellà amb el verb apoyar). Aquestes frases, doncs, són incorrectes:

  • Va dir que necessitava que el recolzés en aquells moments difícils. (La podríem substituir per “Va dir que necessitava que li fes costat”.)
  • Les entitats han recolzat la decisió. (La podríem substituir per “Les entitats han donat suport a la decisió”.)

Passa el mateix amb el substantiu, recolzament.

  • El mal recolzament del braç li ha provocat una petita fissura. (És correcta, perquè el significat és físic.)
  • S’ha guanyat el recolzament dels veïns. (És incorrecta i la podríem substituir per “S’ha guanyat el suport dels veïns”.)

n. b. Si dubtem, mentre parlem o escrivim, de si un recolzar és correcte o no, podem fer el petit truc de mirar si es pot substituir per ‘donar suport’. Si es pot, sabrem que l’ús que li estem donant és incorrecte.

 


Saviesa

07/10/2014

A una persona que té molts coneixements en una ciència se l’anomena savi o sàvia. El plural és savis i sàvies. La qualitat de savi o de sàvia és la saviesa (i, recordem-ho, no la *sabiduria).


Sufix -iatre, -iatra

01/10/2014

La forma sufixada -iatre (i, per al femení, -iatra) prové del grec iatrós, que significa ‘metge’. Així doncs, un pediatre o una pediatra és un metge especialista en infants, un geriatre o una geriatra està especialitzat en malalties pròpies de la vellesa i un psiquiatre o una psiquiatra s’ocupa de la psique de les persones, de la ment.

Vull remarcar que la forma masculina i la femenina són diferents (la masculina acabada en e i la femenina en a), a diferència del castellà, en què totes dues formes acaben en a.

  • Porten la nena al pediatre.
  • La pediatra els ha dit que ara el nen té un pes òptim.

Les disciplines corresponents són la pediatria, la geriatria i la psiquiatria.


Unànime

23/09/2014

Avui vull parlar de l’adjectiu unànime. He detectat que sovint es fa servir, erròniament, la forma *unànim per al singular masculí. Doncs bé, la forma correcta és unànime, tant per al femení com per al masculí. El plural, també invariable, és unànimes. El substantiu, unanimitat.

  • A la reunió tots van fer palès un desig unànime: fer l’activitat en un espai obert. (= A la reunió van fer palès un mateix desig.)
  • La població s’ha mostrat unànime pel que fa a la voluntat de fer una votació. (= La població ha mostrat una mateixa voluntat.)
  • La reforma de l’escala s’ha aprovat per unanimitat. (= Tothom ha estat d’acord amb la decisió de reformar l’escala).

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 127 other followers