*Piropo

Tot sovint sento que es fa servir *piropo, calc de la llengua castellana i incorrecte en català. Quines opcions tenim per evitar el *piropo?

A mi el que m’agrada més és floreta. També podem dir elogi, lloança, alabança, afalac i, fins i tot, falagueria. Atenció, cal tenir sempre en compte el context i el registre. D’altra banda, com és lògic, també podem fer servir directament els verbs corresponents: elogiar, lloar, alabar i afalagar.

• Li ha tirat una floreta com qui no vol la cosa (o bé: “l’ha afalagat com qui no vol la cosa”)
• Va fer una gran lloança de la nova cançó (o bé, “la va lloar molt”).

 

*Averiguar

El verb averiguar en català és incorrecte; així, si volem parlar bé, no podem fer-lo servir. Quines opcions tenim per expressar el mateix però correctament, doncs? *Averiguar vol dir ‘descobrir una cosa després d’haver-la investigat’. L’equivalent que més s’hi acosta és esbrinar. Segons el context també podem fer servir descobrir, investigar o indagar, per bé que ens apartem un pèl del significat.

Lloguer i llogaters

Si una persona té un pis i decideix deixar-lo a algú altre durant un temps a canvi d’un preu acordat, diem que el lloga o que el dóna a lloguer. Amb aquest significat, en català no podem dir alquilar.

La persona que decideix pagar el preu acordat per viure en un pis que no és seu el lloga o l’agafa (o pren) a lloguer. Amb aquest significat, en català no podem dir alquilar.

La persona que té el pis s’anomena propietari o propietària (també se’n pot dir, més formalment, arrendador o arrendadora).

La persona que pren el pis, llogater o llogatera (també se’n pot dir inquilí o inquilina i, més formalment, arrendatari o arrendatària).

Avars, pesseters, garrepes i encara més

Com podem designar una persona que dóna una importància excessiva als diners, que és poc generós, que és reticent a gastar per als altres, que sempre mira fins a l’últim cèntim (o pesseta)?

En podem dir avar, pesseter, gasiu, rata, garrepa, mesquí, ronyós i, fins i tot, tacany.

Però recordeu: no en podem dir *ràcano, *pessetero o *tacanyo.

Sota, davall i baix

Avui, a petició d’una lectora, vull parlar dels usos de sota, davall i baix. Miraré d’explicar-los d’una manera esquemàtica i entenedora; si algú hi vol afegir res serà benvingut, com sempre.

 

- Sota. Pot ser una preposició o un adverbi (a més de substantiu, és clar).

Quan fa de preposició indica que un objecte es troba més avall que un altre que s’ha pres com a referència. Per exemple: El gat és sota la taula. També es pot fer servir en un sentit figurat: L’artista està sota la protecció del seu mecenes.

Com a adverbi s’usa amb el mateix significat. Per exemple: Vaig sentir un truc a la porta i vaig veure que algú havia fet passar un full per sota (de la porta) o Aixeca la manta i mira què hi ha sota (de la manta).

 

- Davall. Pot ser una preposició o un adverbi.

Com a preposició s’usa igual que sota; totes dues preposicions són sinònimes: El gat és davall la taula. Sembla que no es fa servir en sentit figurat, a diferència de sota.

Com a adverbi té dos usos.

• D’una banda és sinònim de sota: Vaig sentir un truc a la porta i vaig veure que algú havia fet passar un full per davall o Aixeca la manta i mira què hi ha davall.
• De l’altra, es fa servir en escrits amb el significat de ‘més endavant en el text’. Per exemple: Com es detalla davall, només s’accepten les sol·licituds que estiguin ben emplenades.

 

- Baix. Pot ser un adverbi (o un nom o un adjectiu, però aquestes funcions no són rellevants per al nostre cas). També cal tenir en compte, atenció, que baix no pot ser mai una preposició.

Quan fa d’adverbi s’utilitza en els casos següents:

• Amb el significat de ‘a una altura poc considerable’ (DIEC2). Per exemple: l’avioneta vola baix (l’avioneta vola a poca altura).
• Quan ens referim a un espai (un lloc, una part d’una cosa, una planta d’un edifici, etc.) que està situat més avall que nosaltres. Per exemple: Vés a baix a buscar unes cadires (vés al pis que es troba sota d’on som, a la part que és més avall).
• Amb altres significats concrets, com ara quan és equivalent a ‘en veu baixa’: Parla tan baix que no se’l sent (també diem: parla tan fluix que no se’l sent).

Recomanar

Si us aconsello que llegiu un llibre determinat perquè està molt bé us el recomano, si algú et diu que un metge és tan bo que segur que et solucionarà el teu mal te’l recomana, si em diuen que prengui paciència per solucionar un problema em recomanen que no em posi nerviosa.

Ara bé, no puc dir mai que us el *recomeno, te’l *recomena o m’ho *recomenen. En altres paraules, el verb correcte és recomanar, amb a (i no *recomenar).

Mentrestant i mentrimentres

A l’entrada anterior vaig parlar dels usos de mentre i mentre que. Ara vull parlar de mentrestant i de mentrimentres, formes que com veureu hi estan relacionades.

Mentrestant. És un adverbi i funciona com a tal. Té un valor temporal i expressa simultaneïtat entre dues o més accions. No pot fer de conjunció ni usar-se de cap altra manera.

• Ell canta i, mentrestant, ella toca la guitarra. (En canvi: Mentre ell canta ella toca la guitarra.)

Mentrimentres. Pot ser usar-se com a adverbi o com a conjunció.

Quan és adverbi té el mateix valor i s’usa igual que mentrestant.

• Ell canta i, mentrimentres, ella toca la guitarra.

Quan és conjunció pot tenir el valor tant de mentre com de mentre que, els usos de les quals s’expliquen a l’entrada anterior.

• Mentrimentres jo llegeixo, ella estudia (igual a mentre).
• Aixeca les mans mentrimentres va en bicicleta (igual a mentre).

• Mentrimentres els gossos creuen més, als gats els agrada més fer la seva (igual a mentre que).
• La seva última novel·la és excel·lent mentrimentres les anteriors havien estat molt fluixes (igual a mentre que).

 

D’atra banda, les locucions *de mentres o *de mentre amb el valor de ‘mentrestant’ (ni amb cap altre valor) no s’admeten.

 

Mentre i mentre que

A petició d’una lectora, avui parlaré dels usos de les conjuncions mentre, mentre que. A la propera entrada parlaré de mentrestant i mentrimentres.

Mentre té un valor temporal i es fa servir per unir dues frases de les quals es vol indicar que es produeixen al mateix temps. Amb aquest significat no podem fer servir mentre que.

• Mentre jo llegeixo, ella estudia.
• Ell aixeca les mans mentre va en bicicleta.

Mentre que, en canvi, té un valor adversatiu, d’oposició. S’utilitza, doncs, per contraposar dues frases. Amb aquest significat no podem fer servir mentre.

• Mentre que els gossos creuen més, als gats els agrada més fer la seva.
• La seva última novel·la és excel·lent mentre que les anteriors havien estat molt fluixes.

No podem fer servir mentre  o mentre que amb un valor condicional. No podem dir, doncs, per exemple: *Mentre sigui fresca, li agrada tota la fruita.

D’altra banda, la forma *mentres tampoc no s’admet.

Embús

Si hi ha una gran quantitat de vehicles aturats en una via o que es mouen lentament, de manera que provoquen que la circulació sigui molt dificultosa o fins i tot inexistent, podem dir que hi ha hagut un embús. També podem parlar d’un embotellament o embós.

D’altra banda, també podem fer servir caravana per referir-nos a una cua llarga de vehicles que avancen molt lentament en un mateix sentit, els quals poden haver produït un embús.

• Hi ha un embús a l’autopista i no s’hi pot passar de cap manera.
• Venint hem trobat molta caravana a la carretera perquè hi fan obres i només hi ha un carril disponible.

Embussar o embossar

Si un obstacle obstrueix un conducte diem que l’ha embussat (o embossat). No és admissible en català la forma castellana atascar.

• Les canonades s’han embussat perquè han llençat menjar per l’aigüera.

En el proper post parlaré dels embussos aplicats a la circulació.