Unànime

23/09/2014

Avui vull parlar de l’adjectiu unànime. He detectat que sovint es fa servir, erròniament, la forma *unànim per al singular masculí. Doncs bé, la forma correcta és unànime, tant per al femení com per al masculí. El plural, també invariable, és unànimes. El substantiu, unanimitat.

  • A la reunió tots van fer palès un desig unànime: fer l’activitat en un espai obert. (= A la reunió van fer palès un mateix desig.)
  • La població s’ha mostrat unànime pel que fa a la voluntat de fer una votació. (= La població ha mostrat una mateixa voluntat.)
  • La reforma de l’escala s’ha aprovat per unanimitat. (= Tothom ha estat d’acord amb la decisió de reformar l’escala).

Perseverança

16/09/2014

El fet de mantenir-se ferm i constant en la realització d’una cosa, en una actitud o en un comportament, s’anomena perserverança. Recordem que la forma *perseverància no és correcta.

L’adjectiu és perseverant i el verb, perseverar.


Llevadores i llevadors

02/09/2014

La persona que es dedica professionalment a assessorar i assistir la dona durant l’embaràs i el part s’anomena llevador i llevadora. Cal recordar que comadrón i comadrona són les formes castellanes.

En castellà també es fa servir sovint, per al mateix, la paraula partero i partera. Atenció, però, perquè en català partera únicament fa referència a la dona que acaba de parir.


Floridures i floritures

06/08/2014

L’altre dia vaig veure en un text que havien confós aquests dos mots. Pel context s’entenia que volien dir floritures però van escriure floridures. Recordem quin significat representa cadascun dels dos noms, ben pròxims gràficament i fonèticament.

Una floridura és una capa fúngica, vellutada i pulverulenta, que es forma sobre una superfície orgànica i que en produeix la descomposició (definició adaptada extreta del DDLC). És a dir, el florit que surt al pa, a la fruita, etc., abans que es podreixi.

Una floritura és un adorn artificiós, excessiu, superflu. Se sol usar amb una connotació negativa. Així, un disseny pot tenir moltes floritures, algú pot fer un discurs amb massa floritures, etc.


Esplendor

22/07/2014

L’esplendor és la llum o brillantor, molt gran, que desprèn un cos. Per exemple, parlem de l’esplendor del sol, del mar, dels ulls.

L’esplendor, així mateix i per extensió, és el grau elevat de creixement o desenvolupament en què es troba una cosa. Per exemple, podem referir-nos a l’esplendor d’una cultura, d’una ciutat, d’una persona.

Dit això, cal dir que esplendor és un nom femení; mai masculí, com en castellà.


Punta i cap del dit

09/07/2014

L’altre dia un lector del blog em va demanar com es diu yema (del dit) en català. Jo, sense pensar-hi gaire, li vaig respondre de seguida que, simplement, punta del dit. Més tard, em vaig estar documentant més bé i em vaig topar amb tou i palpís o polpís (del dit), per bé que intueixo que aquestes tres formes no es refereixen només a la punta, sinó a tota la part tova, tota la part carnosa, del dit. El lector em va apuntar a continuació que ell també havia trobat cap del dit. I vosaltres, com en dieu?


Coll en punta

25/06/2014

Us heu preguntat mai com us hauríeu de referir, correctament, als colls o escots acabats en punta d’algunes peces de roba? El TERMCAT proposa coll en punta o, també, coll en V. Per tant, podem parlar d’un jersei de coll en punta o un vestit d’escot en V. Recordeu que “de pico” o “en pico” és l’expressió castellana, construïda a partir de la paraula pico (i en català, doncs, no és correcta).


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 120 other followers