Floridures i floritures

06/08/2014

L’altre dia vaig veure en un text que havien confós aquests dos mots. Pel context s’entenia que volien dir floritures però van escriure floridures. Recordem quin significat representa cadascun dels dos noms, ben pròxims gràficament i fonèticament.

Una floridura és una capa fúngica, vellutada i pulverulenta, que es forma sobre una superfície orgànica i que en produeix la descomposició (definició adaptada extreta del DDLC). És a dir, el florit que surt al pa, a la fruita, etc., abans que es podreixi.

Una floritura és un adorn artificiós, excessiu, superflu. Se sol usar amb una connotació negativa. Així, un disseny pot tenir moltes floritures, algú pot fer un discurs amb massa floritures, etc.


Esplendor

22/07/2014

L’esplendor és la llum o brillantor, molt gran, que desprèn un cos. Per exemple, parlem de l’esplendor del sol, del mar, dels ulls.

L’esplendor, així mateix i per extensió, és el grau elevat de creixement o desenvolupament en què es troba una cosa. Per exemple, podem referir-nos a l’esplendor d’una cultura, d’una ciutat, d’una persona.

Dit això, cal dir que esplendor és un nom femení; mai masculí, com en castellà.


Punta i cap del dit

09/07/2014

L’altre dia un lector del blog em va demanar com es diu yema (del dit) en català. Jo, sense pensar-hi gaire, li vaig respondre de seguida que, simplement, punta del dit. Més tard, em vaig estar documentant més bé i em vaig topar amb tou i palpís o polpís (del dit), per bé que intueixo que aquestes tres formes no es refereixen només a la punta, sinó a tota la part tova, tota la part carnosa, del dit. El lector em va apuntar a continuació que ell també havia trobat cap del dit. I vosaltres, com en dieu?


Coll en punta

25/06/2014

Us heu preguntat mai com us hauríeu de referir, correctament, als colls o escots acabats en punta d’algunes peces de roba? El TERMCAT proposa coll en punta o, també, coll en V. Per tant, podem parlar d’un jersei de coll en punta o un vestit d’escot en V. Recordeu que “de pico” o “en pico” és l’expressió castellana, construïda a partir de la paraula pico (i en català, doncs, no és correcta).


Cabdell

18/06/2014

Avui toca parlar de cabdells. Què és un cabdell? Bé, doncs de fet pot ser diferents coses.

D’una banda, un cabdell és una bola feta a partir d’un fil o un cordill que s’ha anat plegant sobre si mateix. (En castellà, ovillo.)

  • Porta’m dos cabdells de llana de diferent color, que faré una mica de mitja.

De l’altra, un cabdell també és un conjunt de fulles que, ben juntes, formen el cor d’una col o un enciam. (En castellà, cogollo.)

  • El cabdell és la part més saborosa de l’enciam.

Finalment, per extensió, cabdell també vol dir ‘embolic’. El DIEC2 proposa l’exemple següent: No et facis tants cabdells!


Acontentar

11/06/2014

Si fas content o satisfàs algú l’acontentes, i no pas el *contentes. Així doncs, sempre amb una a al començament.

  • Només truca a l’oncle per acontentar la mare.
  • La nena al final s’ha acontentat amb dos caramels, tot i que primer en volia tres.

*Difundir

04/06/2014

Avui un apunt molt curtet. El verb en català és difondre, i no pas difundir (la forma castellana). Difondre pot voler dir ‘donar a conèixer’, per exemple una notícia, una idea, una doctrina, o bé ‘estendre’, com ara la llum, el so, un líquid, etc.

  • Han difós àmpliament la notícia per tots els mitjans de comunicació.
  • Si vessa, el petroli es difondrà ràpidament per les aigües del mar.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 116 other followers